ABDUL ADAMS. Accra, Ghana (1989)
Després d’atravessar el nord del continent africà i jugar-se la vida creuant l’estret de Gibraltar en patera, arriba a Barcelona el 2012. Després de ser expulsat de la nau del carrer Puigcerdà, lluita per seguir endavant. Es dedica a recollir ferralla i, en l’actualitat, ha aconseguit feina en una cooperativa alimentària de Torroelles del Llobregat. Malgrat la seva difícil situació, no perd el somriure i l’esperança d’un futur millor.
PILAR GONZÁLEZ. El Besós, Barcelona (1959)
Divorciada, amb dos fills. Una situació familiar complicada l’obliga a marxar de casa abans de complir els vint anys. Inicia una relació matrimonial que finalment es trenca. Després de realitzar diverses feines i lluitar per criar els seus fills sense que els falti de res, l’acomiaden de restaurant de menjar ràpid on treballava, sense indemnització ni atur. Perd la feina, la casa i els fills. Des d’aquell moment, viu al carrer, perdent l’esperança i la força per poder tirar endavant.
IBRAIM ADAMS. Agona Swedru, Ghana (1980)
Després de l’escola obligatòria, decideix buscar feina per ajudar econòmicament a la família. Comença a treballar carregant i descarregant vaixells al port, fins que forma part de la tripulació d’un pesquer espanyol. A la segona vegada que visita les Canàries, decideix no tornar a casa. Després de treballar al camp a Roquetes de Mar (Almeria), arriba a Barcelona. Buscant un futur millor, es troba amb una dura realitat: malviu buscant ferralla, dorm al carrer i en fàbriques abandonades, com la del carrer Puigcerdà. Malgrat tot, segueix confiant en un futur millor. Reclama més pedagogia i conscienciació a l’Àfrica per explicar que venir a Europa no és una solució fàcil ni una garantia d’èxit social.
B.L. Castelló de la Plana (1967)
Després d’una primera relació sentimental fracassada, decideix començar una nova vida. Deixa els quatre fills a càrrec de la seva família a València i marxa a viure a Saragossa amb la seva nova parella. La crisi econòmica els fa perdre la feina i arriben a Barcelona, buscant noves oportunitats. Des de que va arribar a la ciutat comtal, a principis dels 2000, no ha aconseguit feina estable. Ha viscut en naus industrials abandonades i ara ha aconseguit un pis social durant un any. Si no troben feina, es quedaran al carrer. Cada matí demana almoina i per la tarda es dedica a buscar un lloc de treball. Tot i la difícil situació i l’angoixa que viu quan pensa en el futur, no perd la il·lusió per tirar endavant.
BLANC I NEGRE 