EL DOCUMENTAL

L’any 2008 comença una dura crisi mundial que afecta els àmbits econòmic, polític i social, com a conseqüència d’un capitalisme que accentua les diferències entre els ciutadans a partir de finals del segle XX. Barcelona, i el Poblenou en particular, són un exemple ben clar d’aquesta dinàmica. Entre el 1986 i el 1992 es construeix la Vila Olímpica; poc després, entre el 1999 i el 2004, s’inicia la creació de la zona del Fòrum en el marc del 22@, una transformació que encara el 2015 no s’ha acabat completament. Les dues modificacions urbanístiques van acompanyades d’un procés d’especulació i encariment de la zona, una “gentrificació” amagada sota les idees de “regenerar” el Poblenou i convertir-lo en el nou motor econòmic de la ciutat. El litoral barceloní, doncs, esdevé un dels eixos principals del nou “model Barcelona”, una forma de fer ciutat que persegueix atraure interessos turístics i d’empreses multinacionals. Però què hi ha darrere d’aquesta postal idíl·lica? A peu de carrer cada dia hi trobem gent amb més dificultats econòmiques, que lluita per tirar endavant i gaudir d’una vida digne. Al Poblenou és on aquestes desigualtats es fan més grans i evidents: el luxe conviu al costat de la misèria més absoluta. Es tracta d’una situació que afecta tan als veïns de tota la vida com als nouvinguts al nostre país, atrets pel benestar econòmic que es vivia uns anys enrere; les antigues fàbriques del Poblenou ofereixen un espai per viure i realitzar les seves activitats. Volem donar veu a persones anònimes, que reivindiquen els seus drets i l’oblit al que els ha condemnat l’Adminstració pública, centrada en altres interessos que mouen més diners. Ells ens recorden que la situació que estan vivint també ens pot passar a nosaltres i ens ensenyen que els valors, els dubtes i els sentiments no canvien en funció del color de la pell.